Preguntes freqüents

Sovint, abans d’iniciar una teràpia, ens sorgeixen una sèrie de dubtes comuns. En aquest apartat intentaré donar resposta a algunes d’aquestes preguntes freqüents que trobo sovint entre els meus pacients.

¿Psiquiatre o psicòleg? Quina és la diferència?

El psiquiatre és un metge amb una formació específica en psiquiatria, és a dir, està capacitat per a diagnosticar els diferents quadres de malalties mentals i la seva formació li permet administrar fàrmacs per a tractar-los. A més, pot fer teràpies no farmacològiques.

El psicòleg té una formació específica en psicologia. No és metge i per tant no pot receptar medicació. Té una formació intensiva a entendre la conducta humana, abordar problemes psicològics amb mitjans no farmacològics i ajudar en la regulació de les emocions.

El psicòleg clínic, a més de les atribucions del psicòleg general, està habilitat per a  diagnosticar i compta amb tests i proves específiques per a fer-ho. Està facultat per a obrir un centre de psicologia clínica i la seva formació inclou l’atenció a persones en centres hospitalaris.

La forma de funcionament ideal, és quan els professionals s’integren en un equip de treball, on l’abordatge terapèutic es faci des de tots els punts de vista, i on l’atenció al client sigui la més personalitzada possible, avaluant les necessitats, els objectius terapèutics, i on es realitzi una supervisió per a garantir l’excel·lència del tractament.

Quins són els passos en una teràpia?

Quan una persona acudeix per primera vegada al psicòleg o al psiquiatre, es pregunta que forma funciona, mostra una certa ansietat davant la visita: què haig d’explicar? Com serà?

La primera entrevista és de summa importància. Constitueix la base de la relació terapèutica, i el client ha de sentir-se a gust, per a poder expressar de manera còmoda, que és allò que el preocupa i quins són els seus problemes.

Després d’aquesta primera visita, en alguns casos, pot resultar interessant realitzar una exploració a través de tests o proves específiques, que ajudaran a delimitar el problema i que aporten molta informació sobre la personalitat i de l’estat en què es troba la persona.

El següent pas, generalment en la segona o tercera visita, consisteix en el fet que el psicòleg fa una devolució del resultat de l’entrevista i de les proves, en què comunica al client les conclusions a les quals ha arribat, formula les hipòtesis del tractament i s’estableix un pla d’acció. En aquesta sessió, s’indicarà si és necessari ajudar amb medicació o algun altre recurs.

En les següents sessions s’anirà seguint el pla d’acció, que en tot moment es consensua entre el client i el psicòleg, i en moltes ocasions es treballa amb tasques per a efectuar a casa.

Quant dura una terapia?

Hauré d’anar molt de temps al psicòleg? 

La durada de la teràpia dependrà molt de la mena de problema que cal abordar

Des d’un model cognitiu-conductual, es concreten els objectius, i s’intenta que la teràpia sigui el més breu possible.

Una altra qüestió que sol preocupar és la freqüència de visites. A l’inici sol ser setmanal, i quan és possible, les visites comencen a espaiar-se, amb l’objectiu de donar autonomia al client, fomentar la independència i treballar més a casa que en la consulta.

He sentit parlar de moltes teràpies diferents


Quina és la millor?

Certament existeixen moltes escoles i tipus de teràpia. El criteri d’elecció de l’una o l’altra dependrà molt de la mena de problema, així com de la disposició temporal i econòmica.

Les teràpies de tall cognitiu-conductual han revelat una gran efectivitat, amb resultats en poques sessions.

Empar Pérez . Psicologia clínica a Barcelona.

© 2019  |  Web desenvolupada per La Coma Groga  |  Avís legal